Acollir alumnat de pràctiques de la Universitat és tota una responsabilitat per l'equip docent d'una escola. El modelatge explícit i implícit forjaran en aquell incipient educador una manera concreta d'apropar-se a la infància. Les escoles del segle XXI necessiten mestres preparats, oberts, creatius i flexibles, i en aquest sentit el període de pràctiques als centres esdevé crític. Els joves estudiants posaran els primers pilars per construir la seva carrera professional a partir d'aquestes vivències inicials. Des de la Universitat es potencia la coordinació amb els centres mitjançant el tutor de pràctiques, però al meu entendre hi ha encara  un gran marge de millora. La Universitat viu allunyada de la realitat escolar i respira de retruc la innovació i la revolució que estem vivint molts centres. Una revolució que mira els orígens i busca l'essència de l'ésser humà.
Amb la Júlia, estudiant de pràctiques de la UAB, tenim converses interessants. La seva tutora de la Universitat ha entès la filosofia del Fluvià i acompanya les seves alumnes en la descoberta de la nostra mirada. La Júlia m'està ajudant a planificar l'espai d'aprenentatge d'art del cicle superior del segon trimestre. Veig que es preocupa per buscar propostes interessants que estiguin en la línia del fil conductor de totes les sessions: les visites experiencials de la Fundació Joan Miró. Es tracta d'una iniciativa innovadora del Museu que busca replantejar la relació entre els infants i l'art i planteja l’experiència com un viatge personal. Sens dubte, una mirada diferent que situa l'aprenent al centre i desmitifica l'artista, que passa a ser l'element provocador d'un canvi personal.
La Júlia es mira la web de la Fundació i em planteja una possible activitat d'assamblage amb materials reciclats imitant l'artista. "Els infants observen les obres de Miró i després creen la seva intentant plasmar una emoció", em proposa. Just el dia que m'ho explica ens visita a l'Atelier la Marta Ardite, responsable de les propostes educatives de la Fundació Joan Miró, que durant aquest primer trimestre col·labora amb nosaltres compartint amb els infants de cicle superior els seus coneixements sobre la il·lustració. La Marta i la Júlia parlen una estona. Quina gran oportunitat per a una futura mestra! Aquests contactes haurien de ser més freqüents, penso. Doncs no es tracta d'obrir l'escola al món? De crear un espai permeable on el dins i el fora ballin una dansa en equilibri? Per què aleshores els estudiants en pràctiques només poden aprendre dels mestres?
La Júlia acaba una mica confusa després de la conversa. La Marta li ha proposat que transformi la seva activitat d'assamblage en un autorretrat, on cada detall parli d'un mateix.  “No entenc la diferència”, em diu. “Que no hem de parlar de Miró?”.    
“No”, li responc. Miró és l'excusa. El més important és que l'infant es faci preguntes i busqui respostes que connectin el seu món interior amb l'exterior. Que creixi a partir del que és, del que sap i del que li emociona. Aprendre és un camí que va del dins al fora, i no al revés. “Ho entens, Júlia?”. Sé que em precipito amb la pregunta. Ella ho aprendrà quan ho visqui. Vet aquí la meva tasca com acompanyant de mestres en pràctiques: proporcionar experiències vitals transformadores i fer copsar la diferència entre els matisos. 

Article escrit per Carme Hoyas, mestra de l'escola Fluvià