L’Anna Mensa, mestra tutora de 4t, ens explica l’experiència d’una dinàmica de grup plantejada en el teixit d’aula: 

"Era divendres. Estava pensant alguna activitat que els ajudes a estar més cohesionats com a grup i els vaig proposar fer un amic invisible … diferent.   De seguida es van engrescar."

Anna Mensa

Vam posar en un pot els 25 noms dels nens i nenes de la classe. Cadascú havia d’agafar un paper, llegir-lo sense dir res a ningú i guardar-lo.  Al llarg de la següent setmana cada nen/a hauria de ser l’amic o l’amiga invisible del nen/a que li havia tocat.  I què fa un amic?

Un amic ens tracta bé, és simpàtic, té detalls que ens fan sentir bé, ens diu coses agradables, ens valora les coses bones, s’interessa per les coses que ens agraden….

Hauríem de pensar, doncs, què ens agrada d’aquesta persona, quines coses hem vist que sap fer bé, què ens agradaria saber d’ell o ella que encara no sabem, per quina cosa el podríem felicitar…

 
foto-mans-624x374.jpg
 

Aquella setmana, tot i alguns entrebancs- què difícil és guardar un secret!- va ser molt intensa. Corredisses per amagar notes sense que ens vegi ningú,  nenes que intentaven esbrinar l’esport preferit d’un nen, nens que jugaven amb una nena amb qui normalment no solen jugar, il.lusió cada cop que algú trobava alguna cosa, molts somriures, rialles i també alguna petitadecepció… Realment va ser una setmana diferent.

Quan l’últim dia vam intentar endevinar qui era el nostre amic invisible, tothom estava molt expectant, feiatanta il.lusió endevinar-ho!  Després els vaig preguntar com s’havien sentit aquella setmana.  La majoria deien que havia sigut molt emocionant, estaven contents, tenien més ganes d’anar a l’escola, els havia agradat haver de pensar en què li farien al seu amic invisible, era emocionant pensar en com dissimularienla lletra perquè no els reconegués…

«A mi m’ha agradat molt perquè l’ambient de la classe era molt diferent, quan entraves revisaves el calaixet, la capsa o el panel de fusta del twitter. Quan veies una carta et posaves molt content/a idonar els regals i veure l’alegria que li surt a la cara del teu company /a és molt bonic»

«M’ha agradat el joc de l’amic invisible tant fent regals com rebent-los perquè veia a la gent que es sentia molt millor i crec que ha canviat l’ambient de la classe».

«A mi sobretot m’ha agradat que el meu amic invisible em fes riure perquè jo estava avorrida i ell venia i m’ho feia passar moltbé. Voldria repetir aquest joc el pròxim trimestre»

«Quan jo feia un regal sempre anava a veure quina cara posava. Jo deia que era molt xulo però no deia que era jo»

«A mi també m’han fet regals i la veritat és que m’he sentit molt bé al saber que hi ha nens/es que saben què m’agrada»

«Jo m’he sentit bé tant rebent com fent i quan rebia em sentia molt bé, com quan vaig rebre la meva súperpulsera, em va encantar i per això sempre la porto a sobre. També la carta de disculpes em va agrada molt»

 Penso que aquesta activitat ens ha ajudat a tenir més en compte les necessitats dels altres, a establir vincles d’amistat amb persones amb qui no ens relacionem gaire, a potenciar les qualitats positives i a unir una mica més el grup.

 

Text
Anna Mensa [Mestra de l’escola Fluvià]