Iniciem de nou l’aventura de crèixer junts. Ens trobem tots el primer dia d’escola a l’espai exterior. Som prop de cinc-centes persones, entre infants i adults, que ens mirem i ens reconeixem. Farem un camí plegats. Repartim un cordill a cada persona i demanem concentració. Imaginem un desig, una nova esperança que donarà sentit a l’aprenentatge. I aquesta il·lusió, impregnada ara al nostre cordill, el lliguem a la reixa que ens separa de l’espai natural de l’escola. Teixim així un tapís de colors, ben ancorat però capaç de ballar amb el vent. És un acte simbòlic, un ritual de benvinguda per tal de preparar-nos per gaudir d’aquest nou curs escolar.

 
reixa1-patita-300x225.jpg
 

Entre tanta emoció, trobem les mirades dels infants més petits de l’escola. Amb dos i tres anyets es disposen a descobrir el món, amb els ulls ben oberts i sentint la força de les seves famílies, que els acompanyen a l’escola fent un acte de confiança absoluta.

Notem també que hi ha un buit, que ens falten els infants més grans del centre. Aquells que fa nou anys van començar el primer P3 amb moltes de les mestres que encara hi som, i que ara han iniciat amb la mateixa emoció l’escola secundària. A la festa de comiat que va tenir lloc al juny, la Begonya, mare del Joel, els va dedicar aquestes paraules:

“A la nostra memoria segur que tenim el dia en que els vam deixar a la porta de la escola per primera vegada, plens d’emocions, curiositats, nervis, alegría i alguna llàgrima també; encara no sabien com de bé s’ho pasarien aquí i que jugant aprendrien moltes coses.

Cadascú ha complert el seu objectiu d’estar avui aquí i per això és un bon moment per donar les gràcies a les persones que els hi han acompanyat i guiat en aquest camí: tutors, mestres, monitors i personal administratiu.

Poder dir GRÀCIES és, potser, un dels actes més nobles i macos de la vida; avui ho faig en nom de tots els pares i mares dels alumnes d’aquesta primera promoció de la escola Fluvià.

La gratitud la guardem al cor i des del cor us donem les gràcies; gràcies perqué, més enllà d’ensenyar, reganyar i ser dures quan les coses no es feien bé, els heu sapigut cuidar i aconsellar, els heu motivat per tirar endavant i els heu ensenyat no només a pensar en gran, sinó a ser grans.

 
reixa2petita-300x225.jpg
 

A vosaltres fills, gràcies pelvostre exemple d’esforç, d’inocència, d’alegria i d’amistat, valors que tant de bo, conserveu sempre. Gaudiu d’aquest moment i demostreu que tot el que s’ha sembrat fins ara ha caigut en terra fèrtil.

M’agradaria que ara us miressiu els uns als altres i us adonessiu que, de qualsevol dels vostres companys i companyes teniu algún moment al cap, algún moment en el que heu somrigut per culpa seva o gràcies a ell; recorda’l així, amb un somriure a la boca, recorda’l així sempre. Pensa que les persones que ara están al teu costat han caminat amb tú i formaran sempre part de la teva història. “

Va ser un acte realment emotiu. Aquesta emoció és el motor que ens mou cada dia. I això no ha fet més que començar!

 

Text escrit per:
Carme Hoyas Fernández (mestra de l’escola Fluvià)