A principis d’octubre els infants més grans de l’escola, d’entre 10 i 12 anys, acompanyats dels adults del cicle, vam anar d’excursió. No va ser una sortida qualsevol, sinó una sortida molt especial, pel repte que ens suposava a tots, petits i grans: fer el cim del Matagalls. Una excursió proposada a l’inici de curs, que ens ajuda a conèixer-nos millor i que ens permet gaudir de la natura que ens ofereix la nostra terra.

Són les 8:45h i ens trobem a l’escola per sortir ben puntuals. Repartim els dinars, els infants miren si tots els companys/es del grup han arribat puntuals, tothom ja és a punt, amb les seves motxilles i impermeables.

No sabem si els temps ens acompanyarà, hi ha previsions de pluja cap al migdia. Malgrat això, ens disposem a aventurar-nos i confiar en que podrem realitzar la nostra fita.

 
IMG_3567.jpg
 

Arribem a Collformic en una hora i quart, i comencem la forta pujada abans d’esmorzar. Els infants, engrescats, comencen a caminar. El grup es va dispersant. Els infants acostumats a caminar pugen ràpidament. N’hi ha d’altres que comencen a fatigar-se. Alguns no creuen que seran capaços d’arribar al cim. Però poc a poc, com petites formiguetes, aconseguim arribar tots a la primera parada del camí. Esmorzem i recuperem forces per continuar la nostra aventura.

El paisatge és impressionant. Petits i grans gaudim de les boniques vistes, del meravellós paisatge que ens regala aquesta experiència, de la sensació de llibertat d’estar a la muntanya, sense els sorolls i les presses de la ciutat.

A la una del migdia, després de dues hores llargues caminant, els primers infants i adults arribem al cim, toquem la creu, i celebrem ben contents haver-ho aconseguit. Observem la boira que s’acosta i ens abriguem perquè notem el fred a la nostra pell. Cansats i contents, esperem que tothom arribi per fer-nos una foto plegats, i deixar en la nostra memòria l’alegria d’haver aconseguit fer junts, el cim. Observem les boniques vistes, del poble de Viladrau i de Collsacabra.

 
IMG_3600-300x225.jpg
 

A vegades, la vida, ens posa grans muntanyes per escalar. Muntanyes rocoses, molt altes, que costen de pujar. Hi ha moments, en que ens sembla molt difícil continuar el camí, i creiem que no serem capaços de superar-nos i aconseguir allò que ens proposem o que els altres esperen de nosaltres. Però poc a poc, pas a pas, acompanyats de les persones que estimem, el camí es va fent més planer. Agafats de la mà, ens sentim més forts, més segurs per seguir endavant i arribar al cim.

I un dia, sense adonar-nos, quan ja som a dalt, la boira va marxant i veiem com torna a sortir el sol. Respirem profundament i celebrem que sí, que sí que podem. Que la vida continua, i nosaltres, els que ja no som tant nens, podem baixar contents, cantant i saltant com si de nou, tornessim a ser infants.

 

Text
Gisel·la Felipe   [Mestra de l’escola Fluvià]