Necessitats de canvi

L’educació del segle XXI està inscrita en un paradigma de fenòmens globals. Els canvis tecnològics han revolucionat el món de la informació. L’educació perd la principal missió, la de transmetre continguts. Fins ara, el model educatiu privilegiava els currículums i les notes perquè responia a un model de societat on es prioritzava el món del treball. Ara el món laboral ha canviat. No té sentit mantenir una model educatiu que no és sostenible perquè les demandes de futur canvien. Per això, cal una transformació educativa donant nous paràmetres de renovació i millora on la formació giri a l’entorn de la formació del caràcter de la persona. La prioritat és educar persones autònomes que pensin per si mateixes coneixent i actuant en els seus punts forts i febles i que comuniquin a través de diferents llenguatges.

 

La transformació s’ha de moure a cavall de diferents elements

1. La mirada sistèmica que dóna significat a l’acompanyament que atén a les persones, infants, famílies i mestres. Per poder oferir aquest acompanyament és bàsic crear a l’escola i des de l’escola un context on la confiança, l’acolliment, el reconeixement, el respecte a la diferència i l’agraïment entre tots els membres de la comunitat, hi sigui present. Un clima d’aquestes característiques fa que tant els adults com els infants es sentin preparats per donar el millor de si mateixos. Això vol dir cuidar i cuidar-nos, mimar l’acollida i que ens acullin, tenir cura dels canals de comunicació, ser delicats en el to i en la mirada. La presència de les famílies a l’escola ha de ser un fet perquè la seva participació en la vida del centre normalitza la comunicació entre la comunitat educativa i el treball que l’equip docent porta a terme.

2. La nostra societat cada vegada és més desigual. La institució escolar ha de provocar pràctiques de col·laboració i d’aprenentatge entre iguals per treballar l’equitat. La renovació educativa s’ha orientar vers la convivència i la cohesió social. Hem de dotar els futurs ciutadans d’eines per saber gestionar els valors d’una societat democràtica a través de dinàmiques positives on les situacions de conflicte es resolguin amb flexibilitat i creativitat.

3. El canvi de tendència de les famílies en la implicació de l’educació dels seus fills i filles té més força. Cada vegada des dels centres educatius notem més presència de famílies que verbalitzen la seva curiositat i també les seves pors davant de projectes educatius que valoren els processos d’aprenentatge globalitzats per davant d’aprenentatges exclusivament acadèmics i enfocats  als resultats.

 

El valor afegit de l’escola Fluvià

El posicionament pedagògic del projecte educatiu del Fluvià es sustenta en prioritzar elements potents que donen valor al procés d’aprendre com l’autonomia, la personalització dels aprenentatges i el treball cooperatiu entre els infants. Ja fa temps que hem necessitat endreçar l’estructura organitzativa de l’escola per tenir en compte aquests tres eixos bàsics. La nostra organització ens permet flexibilitat a diferents nivells: aula, equip, horaris, agrupacions, currículum… perquè entenem que l’estructura organitzativa ha d’estar al servei del projecte pedagògic. Si l’educació té a veure amb immobilisme i rigidesa perd eficàcia.

La nostra voluntat de canvi té força sobretot per com ens situem davant el procés d’aprendre. Quan podem considerar que és realment significatiu aquest procés?

Quan la diferència és present per tothom perquè aprendre té la seva complexitat i s’aprèn més i millor amb i dels altres. D’aquí la necessitat d’aprendre junts persones diferents. I quan el mestre dóna fe que no tots els infants aprenen de la mateixa manera és quan té valor la diferència.

Quan el paper del mestre és de referent perquè guia els aprenentatges i acompanya el teixit de protecció emocional que necessita el grup. I perquè, és el responsable d’establir indicadors per valorar els aprenentatges assolits i de prendre decisions que regulin l’avaluació de cadascun dels infants facilitant pensament crític i reflexió.

Quan el currículum es situa davant del què cal aprendre i no del què cal ensenyar. El coneixement el teixim a través de la conversa per aprendre a conversar amb l’entorn, amb un mateix i amb els experts.

Quan les emocions en són part integral de l’aprenentatge perquè es dóna una experiència emocional compartida que permet crear una xarxa de protecció emocional on cada membre del grup hi té lloc. Si un infant no està bé no aprèn.

Quan l’escola ofereix rigor en la creació del pensament. A l’escola s’hi aprèn a pensar bé. Les habilitats del pensament (recerca, conceptualització i anàlisi, raonament i comunicació) són transversals davant del fet d’aprendre. I els continguts i les activitats n’esdevenen les eines.

Quan el treball en diferents llenguatges (artístic, musical, motriu, científic, matemàtic, lingüístic) reforça la idea de facilitar eines d’interpretació del món posant l’accent en el treball estètic.

Quan l’avaluació hi és present com a procés de millora i no com a final d’itinerari. El concepte d’avaluació s’ha de llegir com a eina reguladora al servei de qui aprèn fugint de rànquings estandaritzats.

Quan la institució és generosa perquè dóna temps per equivocar-se, per tornar a començar, per estar…. L’escola necessita temps perquè l’educació és lenta; perquè dóna espais per dotar a l’aprenent del sentit de pertinença al grup. L’escola és un espai públic que té present a cadascuna de les persones, les acull i les cuida; perquè dóna materials per crear realitats artificials que tenen a veure amb el món, amb el coneixement.

Des de l’escola Fluvià tenim clar que tots aquests elements són clau i per això posem l’accent en la creació d’entorns d’aprenentatge eficaços.

 

Nou paradigma

Els centres educatius que hem volgut sortir de la zona de confort i hem iniciat un procés de transformació és perquè posem l’èmfasi en l’aprenentatge, volem que l’accés al coneixement sigui universal i comú. L’estratègia és la de treballar amb rigor i junts sota el paraigua d’un projecte clar que es nodreix de la formació permanent de l’equip amb l’ajuda de la mirada reconeguda d’experts, de xarxes educatives que ajuden a fer contactes amb d’altres realitats, i de la potenciació de debat pedagògic dins de la comunitat. I per últim, sense perdre de vista l’objectiu final i el més important, que és el de treballar pels nens i les nenes per tal de promoure més i millors aprenentatges per a tothom.

 

Text
Anna Trabal   [Mestra i directora de l’escola Fluvià]