El passat divendres 22 de maig vam celebrar el primer Merc’Art a l’escola Fluvià. Ja sabeu d’on va sorgir la idea, però us explicarem una part del que es va generar a dintre de l’escola i com vam viure la preparació des de cicle inicial i mitjà.

Ja feia dies que es parlava sobre un mercat d’art on podríem vendre les nostres obres i peces més valuoses. Tot era molt lluny encara i ningú tenia molt clar que era això de fer una fira i vendre.

Des d’Atelier, el lloc màgic on m’he passat tot el curs, han sorgit idees i peces amb molta càrrega emocional. La descoberta de l’argila polimèrica, més coneguda com FIMO, ha generat a cicle inicial i cicle mitjà una explosió de creativitat i alegria a cada peça acabada. Amb motllos de galetes, papers pintats amb relleu, ombra d’ulls brillants… la pasta es transformava en penjolls i fermalls cada vegada més bonics.

Un grup de noies, van agafar un filferro de colors vius, i van començar a fer arracades, amb tècniques que havien vist fora de l’escola i que tenien ganes de compartir a l’espai. El resultat, increíble!

Cada dia que pasava els més petits s’imaginaven venent per primer cop amb diners reals, com han vist al mercat o als quioscos, per ells tota una aventura, però que també els posava neguitosos.

Mentrestant, s’anaven fent dibuixos, amb tècniques com l’aquarella, el pastel, o els rotuladors de sempre, fent-se auto-retrats, paisatges, expressant sentiments… Veient la qualitat de moltes d’aquestes pintures i dibuixos vaig fer els penjolls tipus camafeo, coberts de resina transparent. És molt important recalcar la importància d’aquestes peces, perquè gràcies a això els nens i nenes que van veure els seus dibuixos allà, han vist com un mateix dibuix, pot ser tan important com una cançó, o com les il.lustracions que veiem a un conte o els personatges d’una sèrie que ens agrada molt. Un cop fet el dibuix, el seu valor pot augmentar amb les còpies fetes per altres persones, però on el protagonista real és l’artista creador del dibuix.

A les classes cada grup feia l’inventari del que es vendria, quins diners s’havien invertit des de l’escola i quin marge quedaria per fer la donació. Es van decidir els noms de les botiguetes i els torns d’estada a cada lloc de venda. Vam fem expositors amb les tècniques de contrucció d’invents que fem servir a l’espai.

El dia de la fira, estàvem molt nerviosos, jo la primera. Jo em vaig encarregar d’un grup de cicle inicial. Vam baixar emocionats i vam col.locar les peces d’art a cadascuna de les tauletes.

Tot preparat. I començaren a entrar els primers visitants. De cop i volta ja no hi cabia ningú davant la paradeta, uns atenien el públic, l’altre apuntava quin penjoll s’havia venut, altre cronometrava el temps dels torns mentre vigilava que tot estigués correcte, i un més s’encarregava de la caixa.

La cosa va començar a ser extremadament concurrida i un dels venedors em va dir amb els ulls ben oberts i la mirada distreta:

– És molt dificil per mi, això…

Mentrestant,  el públic no deixava de preguntar preus i demanar que cobressin.  He de dir, que tots van fer el seu paper magníficament, amb més o menys nervis però concentrats en la seva feina.

Tot va passar molt ràpid, i a l’últim torn es van acabar les existències de collarets, i vam haver d’improvitzar fent alguns més que es van quedar sense muntar i venent cors de ceres que havíem començat a fer com a proves per l’any vinent.

L’experiència va ser impressionant. Ens miràvem amb uns somriures gegants i la caixa de la recaptació estava plena de diners. Uns diners guanyats amb la feina en equip i que després ajuntaríem amb les altres caixes de l’escola per veure quina seria la xifra final.

En tot aquest temps, hem pogut disfrutar de la preparació d’una obra social,  amb petits artistes que ens han sorprès molt, capaços de fer unes peces fantàstiques amb materials comuns i que ens han deixat amb moltes ganes de tornar a viure l’experiència.

 

Pepi Medina  [Mestra de l’escola Fluvià]