De nou arriben les vacances. Una nova oportunitat per reconciliar-nos amb l’espai i el temps, buscant entorns amables que ens abracin i deixant passar el temps sense mirar el rellotge. Els mestres ens hem acomiadat dels infants fins al proper curs entre onades i sorra. Estem tant a prop del mar que no hem pogut evitar la temptació d’anar a gaudir de la natura com a cloenda del curs. No ha estat l’única sortida a la platja que hem fet enguany. En d’altres ocasions hem anat a analitzar l’aigua i la sorra des d’una vesant més científica, a observar els canvis de llum, color i temperatura en les diferents estacions, a dibuixar les diferents tonalitats del blau del mar i el cel, a jugar. I és que la platja és un espai d’aprenentatge únic i ple de riquesa.

Deu ser per aquest motiu que l’any 1922 es va crear a Barcelona l’Escola del mar. Una escola totalment innovadora en la ubicació, en el mètode i en el plantejament. A principis del segle XX la situació escolar a Catalunya era lamentable: hi havia molts pocs recursos, l’analfabetisme era un problema greu, i la malaltia era molt present entre els infants. Davant d’aquesta realitat sorgeixen els moviments pedagògics republicans, com l’Escola Moderna, que es comencen a plantejar un nou model d’escola pública que té present un bon acompanyament sanitari i treballa amb l’objectiu de formar bons ciutadans, anteposant l’educació a l’ensenyament. Mentre que a Europa s’escampen les propostes de Decrolly i Montessori, a sobre la platja de la Barceloneta neix una petita escola pensada originàriament per atendre infants malalts, però que acaba acollint molts nens del barri. Inspirada en l’Escola del bosc, que es va crear a Montjuïc l’any 1914, Pere Vergés imagina per l’Escola del mar un projecte que uneixi el mar, el nen i el barri. Posa en pràctica pedagogies actives, organitza els infants per grups cooperatius i fomenta l’autogestió. El màxim objectiu és l’aprendre a aprendre, conquerir la lluita per la vida. El joc, la música, la literatura, la responsabilitat i el gaudi són els pilars de l’escola. I per sobre de tot, la igualtat d’oportunitats. 

L’escola del mar va ser destruïda l’any 1938 per un bombardeig durant la guerra civil espanyola. Amb el franquisme s’abandonen les idees de l’escola Nova, i el model pedagògic republicà queda aparcat.

Cent anys després, l’Escola Fluvià torna a posar els infants en contacte amb la sorra i el mar. Ara, com abans, ensenyem a pensar, a sentir i a estimar incorporant l’entorn i la natura. És molt interessant mirar enrere i descobrir les nostres arrels. D’aquesta manera podem entendre qui som, i dibuixar així amb més força el camí cap al futur. Els canvis pedagògics han arribat ara de nou per quedar-s’hi. Estic convençuda. No hi bombes prou potents que aturin aquesta revolució. 

Bones vacances d’estiu!

 

Text
Carme Hoyas Fernández   [Mestra de l’Escola Fluvià]

 
escolamar.jpg