Els dies 21 i 22  de novembre de 2016 van tenir lloc a l’escola Fluvià les V Jornades Pedagògiques sota el títol “Viure l’espai exterior”.  Pares, mares, mestres i educadors de l’escola i d’altres centres vam compartir les experiències de ponents i talleristes que ens van oferir la possibilitat de repensar el dins i el fora.

 

Conferència de la Carme Cols i el Pitu Fernández

Vam obrir les jornades amb les aportacions de la Carme Cols i el Pitu Fernández, dos mestres jubilats que porten ja uns quants anys assessorant escoles en la transformació dels seus espais exteriors. Després de visitar més de 200 centres, són capaços d’oferir una visió àmplia i crítica sobre els espais interiors i exteriors de les escoles, que tal com proposen han de servir-nos com aliats per a un canvi educatiu. Inicien el seu discurs amb idees potents que ens fan qüestionar-nos el propòsit de l’escola i de l’educació:

 

“Fa molts anys l’escola era el món, però va arribar un moment que es va decidir que tots els infants tenien dret a anar a l’escola, i l’escola es va pensar com un espai tancat, com un món tancat dins de quatre parets. I si tot el món és dins de l’escola, cal que ens preguntem si pot ser un lloc d’educació, i si l’educació pot anar més enllà d’aquest món”.

Monica Gerra

 

Retrocedim en la història i ens parem analitzar l’escola del bosc, que va començar el seu funcionament l’any 1914. En els seus principis ja es recull que l’infant, centre de l’aprenentatge, ha de viure una vida en plena natura per poder gaudir d’un desenvolupament integral. Des d’aquells dies fins a l’actualitat, la natura ha anat perdent terreny a les escoles. L’interior té molt més pes que l’exterior. Està molt més pensat i rendibilitzat. Per poder equilibrar el dins i el fora, hem de començar a mirar i viure la realitat d’una manera diferent. Això demana aturar-nos, observar i emprendre un procés, un camí que serà més fàcil i exitós si el fem acompanyats. És interessant fixar la mirada en quatre blocs conceptuals de continuïtat entre el dins i el fora: els espais, els materials, el temps i les persones.

  • Els espais: Volemcrear espais en que els materials, mobiliari i documentació, afavoreixin ambients: amables, relacionals, acollidors, comunicatius, polisensorials, empàtics, que donin possibilitats d’escollir, que tinguin memòria, que donin veu als infants, que reflecteixin uns valors ètics i estètics. Hem de diferenciar entre espais d’intimitat, de moviment, de relax, de conversa, de jocs i  d’experiències, on el temps dels infants és respectat. Diferents ambients que ens podem trobar són: hort, jardí, bosquet, cabanes, racons i zones de joc.
  • Els materials: Hem de pensar en la capacitat que tenen els materials de transitar entre el fora i el dins, i en la seva capacitat per fabricar aprenentatges. La natura ha d’estar present. Les plantes i els arbres poden ajudar a crear espais diferenciats. Els quatre elements de la natura haurien d’estar presents: l’aigua, la llum, la terra i l’aire.  He de pensar en una ambientació natural. Pensar en el conjunt i en els seus entorns, preveient . Senzillesa i confort.Conèixer el que no volem: cautxú, tanques, colors infantilitzats, plàstic, etc.
  • El temps: Pensem en la freqüència amb què poden utilitzar els espais exteriors els infants, i en l’estacionalitat del seu ús, sobretot en aquells territoris on la meteorologia és més adversa. Ens preguntem si el fora es pot i s’ha d’utilitzar sempre o només quan fa bon temps.
  • Les persones: Hem de replantejar quin és el paper dels adults en els espais exteriors. Com acompanyen els descobriments dels infants i com els documenten. Com permetem els infants viure el risc en el joc, tenint en compte sempre les normatives de seguretat.

Una transformació demana temps i formació. Els moments més difícils són a l’inici per respondre a tants interrogants i anar trencant estereotips. Moltes escoles han transformat l’espai interior introduint més materials naturals. Però, per què tenim tant de plàstic al pati? Per què els tancats? Per què separem amb tanques els infants? Quins sorrals? Quina ombra? Quina vegetació hi ha? Podran caminar descalços? Què farem si arrenquen flors? Podem pensar amb materials diferents? Com trobar materials homologats? Podem plantejar la vida quotidiana a fora igual que dins? Els espais tenen continuïtat, parlen de les coses que s’hi viuen? Què documentem? Quin concepte d’infant, d’escola, de comunitat volem transmetre?

Infants, famílies i mestres necessitem unir coneixement i valors per fer possible una nova concepció d’utilització dels espais que la gran majoria d’escoles disposem. Comptar amb el suport de diferents experts (jardiners, arquitectes, paisatgistes, etc.) pot resultar molt enriquidor.

 

Tallers amb especialistes

El dimarts següent tenen lloc a l’escola quatre tallers simultanis: construccions amb canyes a càrrec d’Investigació Canyera, jocs reciclats a càrrec de Guixot de 8, recursos per a treballar la bassa a càrrec de Galanthus, i hort i jardí a càrrec de Josep Farriol de Palo Alto.  Els participants del taller amb canyes van construir diverses estructures en grup que van quedar molt vistoses. Era emocionant veure’ls netejar les canyes i posar-se d’acord amb l’equip per tal de posar les brides en el lloc corresponent.

El taller d’hort i jardí va començar amb una plantada a l’espai natural. El Pepi, el jardiner, ens va estar explicant anècdotes i secrets del món de la jardineria. Va compartir amb els assistents un document que va elaborar sobre com crear un “espai viu” dins l’escola i va explicar com es va dissenyar i executar el projecte de l’espai natural de l’escola Fluvià.

El taller de la bassa va iniciar-se a l’exterior. El Guillem Pascual va introduir noves espècies dins l’aigua (entre elles els capgrossos de tòtils, tan esperats pels infants de l’escola). Al laboratori es van fer petits experiments i observacions. El Guillem va compartir els seus  coneixements sobre la fauna de les basses del nostre entorn i va deixar els assistents bocabadats amb tanta informació.

Per últim, el taller de creació de jocs amb materials reciclats va ser molt enriquidor. El Joan Rovira ens va apropar al món de la imaginació i la creativitat compartint amb nosaltres algunes de les seves creacions fetes amb ferralla.

 

Continuïtat del treball al centre

A partir de les jornades, l’equip de mestres de l’escola Fluvià es posa en marxa i comparteix les experiències viscudes. Ara ens toca observar el que tenim i fer propostes de millora per oferir als nostres infants un ens espais harmònics i rics de vida.

Moltes gràcies a totes les persones que van participar a les jornades d’enguany. És una gran satisfació veure com el món de l’educació va evolucionant cap un model més autèntic i essencial.

Moltes gràcies a tots els experts que ens han acompanyat en aquestes jornades, tant per la seva saviesa com per la generositat de compartir-la.