Ho dius de veritat? No ho saps encara? Doncs sí, aquesta setmana i la vinent el Cicle Mitjà representarà les seves obres de teatre a l’escola.

Agafem càmera i un bon focus de llum per il·luminar La Colla Marró Fosc i endinsar-nos amb tot el procés que han portat a terme per preparar l’obra de teatre SOPA DE PIEDRA. Tot just s’inicia el curs que coneixen el guió de l’obra i es reparteixen els papers que representarà cadascú, moment on es desperten sentiments, emocions (alegria, preocupació, repte, esforç, etc) i la gran pregunta, SORTIRÀ BÉ?

Ara mateix us asseguro que no sabem la resposta exacta a la gran pregunta, però el que sí que sabem és tot el que hem après, gaudit i compartit tots junts fins ara. Per poder plantar-nos dalt d’un escenari, projectar la veu i captar l’atenció del públic, hem fet dinàmiques d’expressió corporal, de comunicació no verbal i de cohesió de grup.

Tots els infants, TOTS, s’ho estan passant genial fent teatre, penso que no saben què és el pànic escènic (o la vergonya) perquè cada dia tenen a la seva boca la mateixa qüestió: “avui toca teatre?”. Tenen clar que volen fer teatre i punt, els motiva, els posa a prova i s’autoexigeixen per una simple raó: el que estan fent té una finalitat clara i real que el grup entén perfectament. Aquesta obra la representaran davant de les persones que estimen, dels seus referents i han decidit fer-ho bé.

Veient el que desperta a cada infant aquests moments d’assaig de l’obra i sabent que necessitàvem un decorat, vaig prendre la decisió de fer una sorpresa als nens i nenes: fer un taller de decorats amb les famílies per regalar-los les cases que faran de poble el dia de la representació. En això que els pares i mares es trobaven amb la dificultat d’on podien deixar als menuts i als germanets i germanetes dels menuts de la nostra colla, per tant davant d’aquest problema vam decidir que tothom podia venir al taller, petits, mitjans i grans.

Terrible. La tarda del divendres va ser terriblement “guai”. Sense voler ens vam trobar construint cases un grup de gent entre 4 anys i no sé quants anys més (que tindria el o la més gran). Mans a l’obra vam construir converses d’humor, ens vam picar i competir, ens vam coordinar, embrutar, també relacionar i molt més.  Donava gust observar i escoltar com mares i pares es posaven d’acord o com ensenyaven a dibuixar i pintar als més petits. El resultat, millor impossible, ja tenim les nostres 4 cases que pareixen fetes de cartró, però realment estan fetes de valors i estima.

Per dir-ho fàcil i ràpid: MOLTES GRÀCIES!

Text
Damià Bordes [Mestre de l’Escola Fluvià]