Hi havia una vegada, uns nens i unes nenes que vivien a la Colla Taronja. Un dia, van anar d’excursió al CRAM. Allà van conèixer unes tortugues molt especials que havien tingut unes vides força dures. Un cop van torna a l’escola, la Colla va decidir que volien inventar-se una historieta sobre una petita tortuga.

Després de molt pensar i pensar va sortir un conte molt bonic. Però, ara calia decidir com seria aquest conte, perquè sabeu què? La Colla Taronja sabia moltes formes diferents d’explicar històries: amb titelles, amb ombres, amb playmobils, dibuixant, fent teatre... Finalment, l'opció guanyadora va ser fer un vídeo on surtis tothom disfressat!!! Quina feinada!!! Per sort, la Colla Taronja no estava sola, contava amb l’ajuda de totes les seves famílies i la seva mestra i còmplice en tot aquest embolic. Així que ràpidament cada infant va decidir en quin personatge es volia convertir. I no us penseu que van escollir disfresses fàcils, no pas: des de peixos globus fins a cavallets de mar, passant per vaixells enfonsats i taurons malcarats.

Passats uns dies, la classe es va començar a omplir d’animals marins que causaven l’admiració de tot aquell que entrava. Quina meravella!!! No faltava cap detall, els submarinistes tot equipats, les estrelles de mar ben brillants, inclús l’anguila tenia llum.  

Veient el nivell que ens havíem marcat, ara calia estar a l’alçada. Només en faltava enllestir un decorat ben marí. I així ho van fer. Mànigues arremangades, bates posades i... anem per feina! Una mica de pintura per aquí, una mica per allà, ben barrejat, ben barrejat, ep! Allà t’has deixat un forat! Una mica de paper de seda verd, una mica de vermell... i no ens deixéssim el toc final, una mica de purpurina sempre cal.

Ja està! Un trosset de l’aula s’havia convertit en el fons del mar. Ja estava tot a punt per començar el rodatge de la història de “La Tortuga Poruga”. Un, dos, tres, càmeres i acció! Durant una setmana, els infants s’anaven transformant en orques, dofins, crancs... i sabeu què? Que tots estaven super emocionats! No us penseu que el plató estava buit durant la gravació. No, no. La resta d’actors esperaven pacients els seu torn mentre realitzaven alguna proposta, i en el moment de gravar... No se sentia ni una mosca. Si, Si, ni una. Tot eren mirades atentes cap al escenari i comentaris afalagadors cap als companys que els hi tocava.

I ara què? Una foto tots junts ben guapos i guapes per celebrar que el rodatge havia finalitzat. I el més important, una petita rua per anar a avisar als nostres veïns de la Colla Plata i la Colla Rosa que estaven convidats a veure el nostre conte a la gran pantalla. Com, com? Que vosaltres també el voleu veure? Doncs no us preocupeu, que molt aviat el tindreu disponible per veure i reveure tantes vegades com vulgueu!

Text
Mònica Forasté [mestra de l'Escola Fluvià]