Arriba l’Octubre i per fi comença un dels períodes més esperats per les alumnes de la Universitat, les pràctiques!

Ara podrem posar en pràctica tot el que hem après, veure i viure la realitat d’una teoria que hem memoritzat. És la nostra oportunitat per poder observar, participar, preguntar, reflexionar i aprendre que vol dir ser mestra.

A l’escola Fluvià hem tingut la gran sort de poder viure una realitat, per desgràcia, poc comuna en el sistema educatiu actual. Esperem i desitgem que poc a poc això vagi canviant, i com a futures mestres intentarem formar part del canvi.

Des del primer moment, ens han tractat com a MESTRES en pràctiques, fet que ens ha sorprès molt perquè sovint som “les de pràctiques” o “les practicants” o altres paraules molt enginyoses per referir-se a nosaltres. Aquest fet ens transmet seguretat a nosaltres mateixes i ens fa sentir importants, perquè a part de venir a aprendre venim a formar part d’un equip de mestres que ens valoren i ens tenen en compte. Ens donen a entendre que elles també poden aprendre de nosaltres.

Els primers dies tens una barreja d’emocions i sentiments entre vergonya, incertesa i desconcert, no coneixes els infants, les mestres, l’escola... ni tant sols la teva tutora. No deixa de ser un petit període d’adaptació.

Poc a poc vas sent part del grup i coneixent totes les petites persones que el formen, observant, acompanyant en moments complicats, escoltant-los o abraçant quan ho necessiten.

Un aspecte molt important, com a mestra de pràctiques és l’acompanyament que reps per part de la tutora. A cada alumna se li assigna una tutora, ella serà la referent, model i guia; una persona important a la nostra carrera i futur professional. Ens sembla imprescindible reconèixer la tasca que desenvolupen les escoles formadores i més concretament les mestres formadores que a part de la dedicació als infants, sempre troben moments per preocupar-se per nosaltres. Destacant les abraçades de cada matí que donen força per encarar el dia, els somriures i mirades que transmeten confiança i complicitat o els “estàs bé?” quan es presenten situacions d’inseguretat.

A més en cada una de les reunions de cicle em pogut veure la dedicació de les mestres cap als infants mes enllà  de les hores a l’aula. La importància de sentir que hi ha un gran equip disposat a ajudar, aconsellar o simplement escoltar totes aquelles experiències, anècdotes o situacions viscudes, el que has observat de tots i cada un dels infants que hi ha a l’aula i els dubtes que sorgeixen, perquè tot i que només hi ha una mestra a l’aula, tal com diu el proverbi africà, per educar a un infant és necessita la tribu sencera.

Ara ja estem a quart i el nostre camí com a estudiants universitàries acaba, sabent que encara ens queda molt per aprendre. Sortim amb un munt d’inseguretats i dubtes al saber que el curs vinent ens podem trobar en una aula davant d’un grup d’infants, però amb la motxilla ben carregada d’experiències, aprenentatges i energia per seguir el nostre camí com a MESTRES.

Amb tot això us podem assegurar que cadascuna de vosaltres heu deixat una petjada a la nostra vida tant professional com personal, per tant, us volem agrair la vostra dedicació.

Text
Alba Vilavella, Marta López i Núria Boixo   [Mestres en pràctiques d'educació infantil de l’escola Fluvià]