"Per Nadal, cada oveja al seu corral!
Per Nadal, qui res no estrena res no val
"

 

D’acord amb les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el cristianisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús.

És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal.

Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. 

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent

Amb la panxa plena i el cor content, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns barris i pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de
Jesús. 

El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús, que es reprodueix amb figures plàstiques. Consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures, colo·locades seguint un ordre determinat, que simbolitzen l’arribada de Jesús al món. En un lloc destacat del decorat hi ha l'escena del naixement amb l’infant Jesús; la seva mare, Maria; el seu pare Josep; el bou i la mula, i s’envolta amb caminets, rierols, molsa, pedretes, figures de pastors i els Reis Mags. 

Un dels elements més característics del pessebre català és el caganer. El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats l’aire lliure. Va vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer retorna a la terra allò que d’ella prové, adobant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l’any següent. Es considera un símbolo de salut i prosperitat i, en definitiva, de felicitat per al Nadal.